Els implants dentals són ancoratges de titani osteointegrats al maxil·lar o mandíbula del pacient, la funció dels quals és el suport d’una pròtesi dental.
Aquesta pròtesi pot ser des d’una dent unitària fins a una rehabilitació completa.
El mecanisme mitjançant el qual s’ancora l’implant a l’os s’anomena osteointegració i consisteix en la formació òssia al voltant de l’implant i la fusió de tots dos. Aquest procés triga entre 2 i 3 mesos i es produeix amb èxit en el 98% dels casos.
Implant dental
Implants boca completa
Els tractaments d’implantologia dental permeten substituir des d’una sola dent perduda fins i tot la totalitat de peces que componen la dentadura. Gràcies a l’experiència i professionalitat dels nostres Doctors es realitza un estudi exhaustiu per escollir sempre la millor opció per a cada pacient combinant-ho amb les tècniques més innovadores i els materials més excel·lents que existeixen actualment al mercat perquè els tractaments siguin un èxit a curt i llarg termini.
Quan l’implant s’ha de col·locar en una zona estètica o bé es tracta d’una rehabilitació completa, sempre optem per allò que es coneix com a **CÀRREGA IMMEDIATA**.
Es tracta de col·locar una pròtesi provisional cargolada als implants des del primer dia. Això ens aporta un confort i una estètica immillorable durant la cicatrització dels implants. No s’ha d’oblidar que és una cosa provisional i amb finalitat estètica. Els implants no poden rebre forces durant la cicatrització, ja que aquestes podrien alterar l’osteointegració.
Existeixen diferents pròtesis sobre implants, fixes o removibles, cargolades o cimentades.
Les causes més freqüents de pèrdua de dents són:
Les peces dentals són un element fonamental a la cavitat oral, no només per la seva importància estètica sinó per la seva funció en la masticació, fonació i estabilització de l’os i dents adjacents.
L’absència de peces dentals no només altera l’estètica per l’espai negre que crea sinó perquè provocarà l’enfonsament de llavis i galtes (aspecte envellit) i el moviment de les dents adjacents (quan es perd una peça dental, les dents veïnes es mouen inclinant-se i extruint-se)
Quan es perd una dent, les veïnes s’inclinaran cap a l’espai buit i les dents antagonistes s’extruiran:
De la mateixa manera que es produeix aquest moviment de les dents veïnes, quan es perd una dent, l’os que la sostenia també desapareix a poc a poc.
Les dents encarregades de la masticació són els molars i premolars mentre que les encarregades de la fonació són els incisius.
En absència de queixals la masticació passarà a realitzar-se amb els incisius. Això produirà, no només un desgast excessiu del sector anterior i per tant un mal pronòstic d’aquestes dents, sinó una mala trituració dels aliments que podrà comportar l’aparició de patologia gàstrica.
És habitual l’aparició d’alteracions digestives i fins i tot úlceres gàstriques pel pas d’aliments a l’estómac sense haver estat correctament triturats a causa de l’absència de molars.
En conclusió, no només és important reposar les dents veïnes per mantenir l’estètica i la funció masticatòria i fonatòria sinó que a més és important fer-ho com més aviat millor, evitant la pèrdua òssia i els moviments dentals que es produeixen després de la pèrdua dental i que dificultaran i fins i tot impediran la rehabilitació posterior.
Tant les dents com els implants estan dissenyats perquè durin **tota la vida**, però sense un correcte manteniment i cura, igual que a les dents pot aparèixer **càries** i **malaltia periodontal**, als implants pot aparèixer infecció (periimplantitis). Aquesta infecció pot fer fracassar l’implant si no es tracta en el moment adequat. De la mateixa manera que a les dents pròpies la **gingivitis** i **periodontitis** pot danyar la geniva i l’os que sustenta aquestes dents, i fins i tot hi ha casos en què poden arribar a perdre’s per mobilitat, als implants una malaltia coneguda com **periimplantitis** pot destruir l’os del seu voltant i comprometre l’èxit o la durada de l’implant a llarg termini. Una mala higiene, l’hàbit tabàquic, la manca de visites periòdiques i de revisió, etc. poden ser causants d’aquesta periimplantitis de la mateixa manera que poden causar periodontitis a les dents pròpies.
En moltes ocasions es pot aprofitar el mateix acte d’extracció de la dent per col·locar l’implant. D’aquesta manera es redueix el temps total de tractament i el nombre d’intervencions. Però no sempre és possible dur a terme aquest procediment, és necessari que es donin una sèrie de condicions (os romanent suficient després de realitzar l’extracció, absència d’infecció activa, …)
Aquest procediment es coneix com a **càrrega immediata**, encara que aquesta denominació és errònia. Durant els 3 mesos següents a la col·locació de l’implant es produeix un procés de cicatrització conegut com a **osteointegració**. Durant aquest temps és important que l’implant no rebi cap tipus de càrrega (força), ja que això podria interrompre aquest procés d’integració de l’implant i fer fracassar el tractament. Per tant, quan es col·loquen implants en una zona estètica (és a dir, a les dents anteriors) es pot col·locar la funda al mateix moment que es col·loca l’implant, però únicament amb funció estètica; mai es col·locarà amb l’objectiu de poder mastegar-hi. Per aquest motiu, a les queixals (sector sense valor estètic) no sol usar-se aquesta tècnica, ja que no aporta cap avantatge.
Els **implants osteointegrats** estan compostos de titani, que és 100% biocompatible, per tant no existeix el rebuig. El que sí que existeix és una interrupció del procés de cicatrització òssia o osteointegració de l’implant. Estadísticament, un 2% dels implants no s’osteointegren. En comptes de formar-se os al voltant, es forma teixit fibrós i l’implant no queda ben ancorat i s’ha de retirar. Tot i que hi ha factors que podrien afavorir aquesta interrupció de la cicatrització (tabaquisme, diabetis, sobrecàrrega, mala higiene…), actualment no es coneix una causa clara. En aquests casos, l’implant que no s’ha integrat es retira i se’n col·loca un altre (sense cap tipus de cost per al pacient). La probabilitat que aquest segon implant tampoc s’integri és pràcticament nul·la. Els motius principals solen ser:
Des que es col·loca l’implant (arrel de titani) fins que es pot cargolar la funda sobre aquest implant, ha de passar un període de cicatrització anomenat **osteointegració** que ronda els 3 mesos. Durant aquest període es poden cargolar a l’implant fundes provisionals per mantenir l’estètica, però sense funció (durant l’osteointegració l’implant no pot rebre forces masticatòries). L’implant, segons el cas, pot col·locar-se immediatament després de l’extracció, tot i que hi ha casos en què convé esperar uns mesos.
Com més temps transcorre entre la pèrdua dental i la col·locació d’un implant, més complicada serà aquesta col·locació i pot requerir procediments complementaris com ara empelts d’os, tècniques d’expansió òssia, ortodòncia, etc. Immediatament després de la pèrdua d’una dent s’inicien dos processos:[/p>
Si es demora la col·locació de l’implant és possible que l’os s’hagi aprimat massa i es requereixin tècniques d’**empelts ossis** o expansió òssia o bé que les dents adjacents s’hagin inclinat i sigui necessari un **tractament d’ortodòncia** previ a l’implant.
Els implants, igual que les dents, poden veure’s afectats pels bacteris que habiten la cavitat oral. És imprescindible mantenir una **higiene** òptima per evitar l’aparició d’aquests bacteris que produiran infecció al voltant dels implants. És necessari, a més, **revisions** anuals en les quals es podrà realitzar una detecció precoç en cas que aparegui aquesta infecció.
Hi ha alternatives als implants dentals sempre que la peça a substituir sigui només una o dues com a màxim i tinguem dents adjacents en bones condicions. Si es donen aquestes condicions podrem realitzar un pont cimentat sobre les dents adjacents.
L’únic problema en aquests casos és que per realitzar aquest pont és necessari llimar les peces contigües. Això les debilita i pot donar problemes a llarg termini ja sigui per fractura i/o per sobrecàrrega.
Les conseqüències més habituals són les següents:
– **Moviment de les peces contigües.** Tendeixen a tancar l’espai que deixa la peça absent provocant problemes d’encaix o oclusió a la zona.
– **Sobrecàrrega de les peces veïnes.** Aquestes assumiran la càrrega que suportava la dent perduda. Això implica major desgast, major risc de fractura, major pèrdua òssia, etc.
En definitiva, una major probabilitat de pèrdua prematura de les peces veïnes.
Sempre que a la zona on s’ha realitzat l’extracció no hi hagi infecció activa ni una destrucció òssia que impedeixi l’estabilitat primària de l’implant, sí que serà possible.
Actualment existeixen moltes tècniques predictibles que ens permeten regenerar l’os perdut, és a dir, crear os allà on no n’hi ha. Això suposa un major temps de tractament, però la possibilitat de posar implants en gairebé qualsevol cas.
Si desitja obtenir resposta a algunes de les principals qüestions relacionades amb la **Implantologia** i les **Pròtesis Dentals**, pot contactar a través del **Formulari de Contacte**, el telèfon o acostar-se a la nostra clínica dental al carrer Girona 72 de Barcelona (Eixample).
