La fòbia dental o odontofobia és un problema més usual del que imaginem. S’estima que, només a Alemanya, la pateixen al voltant de cinc milions de persones. A Espanya, entre el cinc i el nou per cent de la població evita anar al dentista per aquesta patologia. Es tracta d’una por extrem i intens a l’odontòleg i als seus tractaments, que pot desencadenar atacs de pànic, amb sudoració abundant i tremolors inclosos.
Hi ha certs trets que són presents a la majoria dels afectats. Solen avergonyir-se de les seves pors, tenen escassa confiança en els professionals mèdics i danys dentals profunds, que exigeixen tractaments o intervencions una mica més complexos que les normals o habituals.
Els estímuls que major ansietat ocasionen són els que tenen a veure amb l’anestèsia, el soroll de la turbina, la bata blanca del dentista, el fet d’estar tombat cap amunt, veure les agulles, no poder tancar la boca quan es desitja, no poder empassar, el dolor de les extraccions etc. Les respostes fisiològiques a la fòbia dental es tradueixen en rigidesa muscular, palpitacions, respiració accelerada, sequedat de la boca, marejos etc. També hi ha altres manifestacions cognitives i motores.
És important reduir la fòbia dental, perquè això contribueix a augmentar la tolerància al dolor i a aconseguir un millor postoperatori.
Evitar i superar la por al dentista
El dentista té un paper transcendental a l’hora de prevenir i controlar la fòbia dental dels seus pacients. Des del moment en què es demana cita fins al final de la consulta, el tracte i les explicacions detallades ajuden a evitar l’ansietat i intranquil·litat d’aquells. Per aconseguir que les seves experiències no siguin traumàtiques poden realitzar-se les següents accions:
- Posar música ambiental que aconsegueixi atenuar el soroll de la turbina.
- Ambientar adequadament la consulta.
- Transmetre sensació de control al pacient.
- Impedir l’entrada d’acompanyants en certs tractaments (veure resulta més dolorós que sentir-los en primera persona).
- Crear una atmosfera de confiança, trucar al pacient pel seu nom i indicar-li que es pot aturar el procés en el moment que estimi oportú.
- Reduir al màxim el temps d’espera a la sala.
La relació dentista pacient és, per tant, crucial per vèncer aquesta fòbia. El segon ha de fer-li saber al seu odontòleg el tipus de por que li bloqueja i ser conscient que els tractaments es fan per solucionar problemes de salut i no per provocar dolor o traumes. Hi ha diferents camins per vèncer la odontofobia, l’afectat ha d’utilitzar el que més li convenci i sol·licitar suport professional quan no pugui guanyar-li la partida a la por per si mateix.
Pel que fa als tractaments per combatre aquest tipus de patologies, destaquen les teràpies de comportament i les medicamentoses. Les primeres inclouen programes de relaxació i respiració, desensibilització sistemàtica o exposicions graduals a l’element que causa la fòbia.
Conclusions
Sempre hem sentit dir que enfrontar-se a les fòbies és la millor manera de vèncer-les i el cas que ens ocupa no és una excepció. Identificar els motius i causes de la por que ens tenalla, sol·licitar informació detallada, acudir a un professional de confiança, fer una petita preparació mental prèvia, confessar la por en arribar a la consulta i parlar amb el dentista sobre la fòbia en qüestió són útils consells per controlar i suportar el problema.
La superació de la odontofobia implica conseqüències doblement positives. Al marge de solucionar el problema psicològic, es contribueix decisivament a millorar la salut bucodental del pacient, qui probablement deixarà d’ajornar els tractaments odontològics per aquesta por extrem al dentista.
